Un viatge sonor
Després de cinc anys intensos com a trompa solista de la Sofia Philharmonic Orchestra i membre de la Sofia National Opera, havent actuat a Itàlia i en escenaris de la Xina, Kuwait, Suïssa, Viena, Berlín i altres indrets, ha arribat el moment d’obrir un nou capítol.
Durant un dels meus programes a Sofia vaig tenir l’oportunitat de tocar al costat d’un solista d’alphorn. Aquella trobada va despertar en mi el desig d’explorar a fons un instrument que, des del primer moment, vaig sentir proper per la seva sonoritat, la seva força expressiva i el seu vincle amb el paisatge, la memòria i la ressonància natural.
Des de gener de 2025 he dedicat una part central del meu treball artístic a desenvolupar aquest projecte: estudiar-ne el repertori, conèixer les possibilitats de l’alphorn i aprofundir en la seva història, la seva tècnica i la seva capacitat de dialogar amb l’escenari contemporani. Allò que va començar com una fascinació s’ha convertit en una línia artística pròpia.
Arrels d’una visió
Haver crescut a prop de les muntanyes ha fet que el so dels espais oberts formi part del meu imaginari des de fa anys. Durant la meva formació i la meva trajectòria professional a l’estranger, aquesta connexió no va desaparèixer mai. En l’eco, en la distància i en la ressonància del so hi continuava trobant una manera de tornar a alguna cosa essencial.
El meu interès per l’alphorn es remunta a l’any 2004, quan el vaig descobrir per primera vegada a l’International Horn Symposium de València. Anys després, després d’una àmplia trajectòria professional en orquestra, aquell record ha tornat amb una força nova i m’ha portat a construir aquest projecte des d’una mirada més madura, conscient i personal.
Dels cims a l’escenari contemporani
Aquest projecte neix d’un equilibri necessari: el silenci i la respiració de les muntanyes es troben amb l’escolta concentrada de la sala de concerts. Per a mi, l’alphorn no és ni una curiositat folklòrica ni una peça de museu, sinó una veu viva i poderosa que connecta allò ancestral amb la creació actual.
Tot i que l’alphorn només ha aparegut en comptades ocasions als escenaris d’Espanya, el meu objectiu és donar-li una presència estable i significativa dins l’àmbit del concert, compartint-ne la ressonància en contextos contemporanis i revelant-ne el potencial com a eina artística capaç de commoure el públic en qualsevol espai.
Amb aquest projecte busco obrir un camí artístic propi: establir ponts entre tradició i contemporaneïtat, entre paisatge i escena, entre memòria sonora i experiència musical present.
Inspirat per les meves experiències a Suïssa, per aquella trobada amb el solista d’alphorn a Sofia i per la maduresa artística adquirida al llarg dels anys, aquest és el viatge més íntim i desafiant que he emprès.
Et convido a acompanyar-me i a descobrir com sona el silenci de les muntanyes al cor de la ciutat.